Aquesta crisi no és mala sort. És fabricada.

Els pisos hi són. Els han reetiquetat o els retenen.

Al març de 2026, el 72% dels anuncis de lloguer de Barcelona eren «temporals»: 1.908 pisos temporals contra 737 de llarga durada (OCU). Entre el 2019 i el 2024, els lloguers temporals van passar del 13,1% al 39,6% dels anuncis, mentre els de llarga durada queien dos terços (Ara). Des d'octubre, les associacions de propietaris diuen obertament que molts propietaris retindran pisos fins que voti el Congrés (Público).

A la llarga, Barcelona necessita més habitatges. Però els pisos de llarga durada que la gent no troba avui són al mercat amb una altra etiqueta, o els en treuen expressament.

L'habitatge és difícil a moltes ciutats. Aquesta escanyada té una causa concreta.

Quan Catalunya va topar els lloguers el 2024, els contractes temporals nous a Barcelona van pujar un 62% en un any (Ara). Quan la llei catalana va posar els lloguers temporals sota el topall el gener de 2026, l'etiqueta va passar a «de vacances», l'única excepció que queda (idealista). El forat es va moure cada cop que una norma el tancava.

Una causa tan concreta té una solució concreta: fer complir la llei, conèixer els drets i negar-se al fals lloguer.

Cap mercat no s'ha fet just tot sol. Ho va fer la gent, i després va venir la llei.

Durant segles, els pagesos de remença van estar lligats a la terra pels «mals usos» dels senyors, i havien de pagar per marxar-ne (Wikipedia). Els senyors no hi van renunciar mai. Van caldre dues guerres remences perquè la Sentència Arbitral de Guadalupe abolís els pitjors abusos el 1486, i encara així els pagesos van haver de comprar la seva llibertat (Wikipedia).

El 1919, una jornada laboral a Barcelona podia passar de les 14 hores. Les empreses no van triar fer-la més curta. Més de 20.000 treballadors van fer vaga a La Canadenca i a les companyies d'electricitat, aigua i tramvies durant 44 dies, més de 3.000 van acabar empresonats a Montjuïc, i el 3 d'abril de 1919 Espanya va adoptar la jornada de vuit hores, un dels primers països d'Europa a fer-ho (3Cat).

L'habitatge no ha estat mai un mercat sense normes. Les escriptures, els contractes, els jutjats i els desnonaments són normes, i les fa complir l'Estat. L'única pregunta és a qui protegeixen. Una ciutat on la majoria lloga a uns pocs, i el lloguer es menja la major part del sou, no és un mercat lliure. És un feu (una ciutat pròspera).

I l'etiqueta «de vacances» d'avui no és el mercat funcionant. És una manera d'esquivar una llei que va aprovar el Parlament de Catalunya.

Les famílies nouvingudes són explotades i, després, culpades de la cobdícia dels propietaris.

Els nouvinguts sovint són vulnerables: tenen menys opcions, menys temps per trobar casa i menys coneixement de les lleis d'aquí. Sovint no tenen cap alternativa real, i no fixen els preus ni redacten els contractes. Els estan robant: els pisos temporals costen prop d'un 17% més per metre quadrat (OCU). I els diners van cap amunt: prop del 2% dels propietaris té prop del 36% dels lloguers d'habitatge habitual (El Salto).

El relat de l'«efecte expat» (Ara) enfronta veïns contra veïns mentre els diners van a parar a una altra banda.

Els propietaris no hi perden. Retenir pisos és una decisió.

La rendibilitat bruta del lloguer a Barcelona és del 5,2% (Infobae). Un pis buit continua costant l'IBI, la comunitat i el manteniment; per això l'advocat i investigador Manuel Gabarre diu que l'amenaça de deixar pisos buits és «un farol» (Público). La Borsa d'Habitatge de Lloguer garanteix el cobrament i rebaixa l'IBI a la meitat als propietaris que lloguen a llarg termini (fullet municipal).

Les multes catalanes per pisos buits només afecten grans propietaris després de dos anys, i en els tres primers anys no se'n va posar cap (Ara). Tenir un pis buit uns quants mesos és legal. Dir-ne «el mercat» no és honest.

Una etiqueta «de vacances» a la casa d'una família és una trampa, i pot ser il·legal.

Des de l'1 de gener de 2026, a Catalunya els lloguers temporals estan sota el topall, i només en queda exempt l'ús real de vacances o d'oci. El contracte ha de dir la finalitat i l'habitatge del llogater en un altre lloc, i el propietari ha de dipositar la prova del motiu temporal (idealista). Falsejar la finalitat es pot multar amb fins a 900.000 € (idealista).

La llei catalana es manté, voti el que voti el Congrés.

La votació és sobre decrets estatals. La llei catalana sobre lloguers temporals (Llei 11/2025) continua vigent igualment, i el mateix decret estatal diu que no passa per sobre de les normes autonòmiques (OCU). Retenir pisos no farà tornar el fals lloguer temporal a Catalunya.

L'etiqueta no decideix. La finalitat real, sí.

Els tribunals miren què és de debò un contracte, i ja han requalificat falsos lloguers temporals com a lloguers d'habitatge (OCU). Només un jutge et pot fer fora, i canviar el pany pot ser un delicte (Garon Abogados). És més sòlid quan el pis és de debò la teva única casa; si el motiu temporal era real, pot sortir al revés (OCU). Llegeix què diu la llei.

Barcelona ja ha guanyat lluites com aquesta.

Els veïns van guanyar parcs, escoles i transport carrer a carrer des de finals dels anys seixanta (UB). El 2024 i el 2025, desenes de milers de persones van sortir al carrer per abaixar els lloguers (3Cat), i els sindicats de llogateres van impulsar la llei catalana que ara cobreix els lloguers temporals. Al juliol de 2026 hi havia 654 expedients oberts per incomplir les normes del lloguer (idealista).

Una escassetat fabricada es pot desfer. Cada llogater que coneix els seus drets, cada agent que s'hi nega, cada propietari que lloga de manera justa la desmunta.

I hi ha un model a punt per construir: cooperatives d'habitatge que lloguen a preu de cost, i que ja funcionen a Catalunya. El que construïm en canvi.