La nostra visió
Una ciutat on es pot viure és una ciutat que prospera.
L'habitatge just construeix una classe mitjana que es queda, i una economia que retorna.
On va el sou
A la província de Barcelona, el lloguer mitjà s'endú el 76% d'un salari brut mitjà (Euronews). Això no és un mercat de l'habitatge. És un sou que s'escola abans d'arribar a cap botiga.
Eurostat considera que una llar està sobrecarregada quan l'habitatge s'emporta més del 40% de la seva renda disponible (Eurostat). Mesurat sobre un salari brut, Barcelona gairebé dobla aquest llindar.
A Espanya, el 45% de les persones que viuen de lloguer estaven en risc de pobresa o exclusió social entre el 2015 i el 2023, la proporció més alta de la Unió Europea, on la mitjana és del 32% (Ara).
Lloguer mitjà com a part d'un salari brut mitjà, 2025
Un lloguer inflat són diners que es prenen a tota la ciutat.
Cada euro que va a un lloguer inflat artificialment és un euro que no arriba mai al forn, al bar de la cantonada, a la perruqueria, a la llibreria o a l'extraescolar. Els lloguers inflats prenen aquestes vendes a tots els negocis del barri.
A Espanya, quatre de cada deu llars de lloguer hi destinen més del 40% dels ingressos, la proporció més alta de les grans economies europees; a França i Alemanya és el 17,5% (Brains RE, a partir del Banc d'Espanya). Les llars amb menys recursos poden haver de retallar despesa en tota la resta.
I els diners no es reparteixen. Els lloguers inflats ens prenen a tots per omplir les butxaques d'uns pocs: prop del 2% dels propietaris té prop del 36% dels lloguers d'habitatge habitual de Barcelona (El Salto). Un lloguer just deixa diners a milers de llars i als negocis on compren. Un lloguer inflat els acumula en un grapat de comptes.
Una comunitat que pot pagar el lloguer pot comprar al barri. La ciutat prospera quan s'acaba l'espoli.
Els negocis necessiten gent que hi pugui viure.
Ho diuen les pimes catalanes mateixes, en un informe del 2026 de Pimec i l'Observatori de la Pime (Moncloa.com).
- 98%de les pimes diuen que la seva zona és un mercat de l'habitatge tensionat.
- 63%tenen dificultats per contractar. Un terç d'aquestes ho atribueix a l'habitatge: pisos que els candidats no es poden pagar, o que no troben a prop de la feina.
- 83%diuen que la pujada dels lloguers fa augmentar el sou que necessiten els candidats.
- 1 de cada 2ha limitat, ajornat o abandonat plans de creixement per problemes de personal vinculats en part a l'habitatge o a la mobilitat.
«La vivienda es una barrera de entrada.»«L'habitatge és una barrera d'entrada.»Classe mitjana, o feu.
Una ciutat on la majoria lloga a uns pocs, i el lloguer es menja la major part del sou, no és un mercat lliure. És un feu.
Cap mercat no ho ha corregit mai tot sol. Els senyors feudals no van triar la justícia. Els amos de les fàbriques no van triar la jornada de vuit hores. La gent es va organitzar, i les lleis van venir després. L'habitatge just és la mateixa tria, en el nostre temps. La història, amb fonts.
Llars estables fan vides estables: infants que es queden a la mateixa escola, treballadors que es queden a la mateixa feina, veïns que se saben el nom, i català a l'escala. Així es construeix una classe mitjana, i així sobreviu la cultura d'una ciutat. Si fas fora la gent, perds totes dues coses.
Ja ho hem fet abans.
Els veïns de Barcelona van guanyar parcs, escoles, transport i habitatge digne, carrer a carrer, des de finals dels anys seixanta (UB). El 1972 van fundar la FAVB, que encara aplega més d'un centenar d'associacions de veïns (Ajuntament).
Els models ja existeixen aquí. La Borda, a Sants, és una cooperativa d'habitatge en sòl municipal cedit per 75 anys: 28 pisos que no es poden vendre ni rellogar més cars (betevé). L'edifici va guanyar el premi Mies van der Rohe d'arquitectura emergent (3Cat). Uns habitatges fets per viure-hi, no per especular, no són un somni. Són un carrer de Sants.
L'habitatge no és un negoci, és un dret.
No cal esperar. Podem comprar el nostre propi control del lloguer.
Ningú no ens ha de donar permís. Quan els veïns posen diners en comú, poden comprar cases i llogar-les a preu de cost, per sempre. Cada casa comprada així és una casa que cap especulador no podrà tocar mai més, i un lloguer just amb què el mercat ha de competir.
Dues opcions: llogar just, o vendre'ns-la.
Alguns propietaris diuen que vendran abans que llogar just. Endavant. Més cases a la venda vol dir més oportunitats perquè la gent que hi viu les rescati de l'especulació.
Uns podem posar-hi 100 €; d'altres, 10.000 €. Junts, és poder de compra. Tothom qui s'hi suma rep el mateix: un lloguer just, en una casa que continua sent justa.
«Doncs vendrem.» Molt bé. Comprarem, i ens llogarem a nosaltres mateixos.
Un lloguer que esquiva el topall
Una cooperativa d'habitatge
Com funcionen els diners
- Posar en comú. Els socis compren una participació per entrar, i qui vol donar suport presta o inverteix el que pot. Els diners van a una cooperativa registrada, mai a aquesta campanya.
- Comprar. La cooperativa compra un pis o un edifici sencer, amb un préstec ètic per a la resta. Els llogaters que ja hi viuen s'hi poden quedar.
- Llogar a preu de cost. El lloguer paga els préstecs, el manteniment i els impostos. Ningú no en treu benefici, i les normes de la cooperativa impedeixen vendre per treure'n.
- Retornar als veïns. Els interessos van als veïns que han prestat, no a un fons. Els diners es queden al barri.
- Tornar-hi. A mesura que es paguen els préstecs, el que sobra ajuda a comprar la casa següent. A Alemanya, les cases consolidades passen el seu excedent a les noves (Mietshäuser Syndikat).
Ja està passant
- 2 milions d'euros en 13 hores.
El juny del 2025, la gent va posar 2 milions d'euros en habitatge cooperatiu a través de Coop57 en tretze hores, amb títols des de 1.000 € al 2% anual (El Salto).
- Més d'1 milió d'euros dels socis.
Els socis de Sostre Cívic hi han aportat més d'1 milió d'euros de capital voluntari des del 2022, al 3% anual (Sostre Cívic). La cooperativa construeix 350 habitatges (3Cat).
- 167 cases a Alemanya.
La xarxa Mietshäuser Syndikat compta 167 projectes de cases, finançats amb préstecs bancaris i amb préstecs directes de gent que hi dona suport (Mietshäuser Syndikat, préstecs directes).
- La Borda, a Sants.
Una cooperativa on els habitatges no es poden vendre ni rellogar per treure'n benefici (betevé).
- Viena, a escala de ciutat.
Cooperatives i entitats de lucre limitat tenen la meitat de l'habitatge públic de Viena i lloguen a preu de cost: uns 8,80 € el m², davant dels 12 € dels pisos privats (Ara).
Una branca cooperativa a cada districte
Comencem per districtes. Quan prou llars d'un districte hi són, es reuneixen, trien el primer edifici i comencen la seva cooperativa, amb les cooperatives que ja en saben. El recompte d'aquí sota mostra quin districte és més a prop.
El camí
- Prometre. Digues què hi podries posar. Això és ara.
- Registrar. La primera cooperativa d'un districte, amb fundadors amb nom i un compte en una banca ètica.
- Recaptar. Participacions, préstecs i inversions, tot al fons de vidre.
- Comprar. Els primers pisos, i després edificis sencers.
- Adjudicar. Per sorteig mentre hi hagi poques cases, després per llista d'espera. El que hi poses no et compra mai el lloc a la llista.
El fons de vidre
Cada euro que es mou el veu tothom. Les promeses ja es compten en públic, per districtes. Quan hi hagi una cooperativa registrada, cada pagament que entri o surti anirà a un registre públic: la data, l'import i per a què era. Els socis voten cada compra. Són els diners de tots, així que tot està a la vista. Les persones que hi aporten surten amb un número, no amb el nom, si no volen el contrari.
Comença avui
- Digues que hi ets. Cada nom i cada euro promès aquí és poder de compra que podem mostrar.
- Posa els estalvis a treballar ja. Les cooperatives que ja compren i construeixen cases accepten capital dels socis i petites inversions avui mateix (Sostre Cívic, Coop57).
- Aporta el que saps fer. Diners, dret, obres, organització: una cooperativa les necessita totes.
Amb franquesa: comprar als preus d'avui no dona lloguers miraculosos el primer any. Dona lloguers justos que no pugen mai per benefici i s'abarateixen a mesura que es paguen els préstecs. Les cooperatives triguen, i els socis consten amb nom en una cooperativa registrada, així que aquesta part no pot ser anònima. Els diners només van a una cooperativa registrada amb comptes, mai a aquesta campanya ni a cap persona. Els títols cooperatius no són dipòsits bancaris: llegeix-ne les condicions abans.
El fons de vidre, fins ara
llars ja hi són, i han promès almenys fins ara. Promès, no pagat.
Per districte
Compteu amb mi
Sense diners ara. Digues què hi podries posar quan hi hagi una cooperativa registrada, i la teva promesa se suma al recompte del teu districte.
La Barcelona que construïm
- Cases que són de tots. Cooperatives que lloguen a preu de cost, perquè l'estalvi es quedi al barri. Com.
- Els veïns es queden. La gent que ha fet aquesta ciutat s'hi pot continuar permetent viure.
- Els nouvinguts es fan veïns. Al padró, a l'escola, a l'assemblea, aprenent català a l'escala.
- Els propietaris tenen un rendiment just i estable. Amb garanties públiques i llogaters que es queden.
- Els agents són de confiança. Perquè escriuen la veritat.
- Les botigues tenen personal, i el personal té casa. Els sous es gasten al barri, no se'ls empassa el lloguer.
- El castell s'aguanta. Perquè tothom fa pinya a la base.
Imprimeix-ho. Penja-ho. Comparteix-ho.
Fonts (19)
- Euronews, juny 2026 (InfoJobs and Fotocasa data)
- Eurostat
- Ara, citing the Banco de España, octubre 2024
- Brains RE, citing the Banco de España
- El Salto, citing the Observatori Metropolità de l'Habitatge
- 3Cat, març 2024
- Moncloa.com, citing Pimec, juliol 2026
- Universitat de Barcelona, on the neighbourhood movement
- Ajuntament de Barcelona, on the FAVB
- betevé, 2016
- 3Cat, on the Mies van der Rohe emerging architect prize
- 3Cat, 23 novembre 2024
- Mietshäuser Syndikat, how it works
- idealista, octubre 2026
- El Salto, juny 2025
- Sostre Cívic, maig 2025
- 3Cat, novembre 2025, on Sostre Cívic
- Mietshäuser Syndikat, direct loans
- Ara in English, juliol 2025, interview with Sarah Kumnig